dijous, 19 de maig de 2016

CAMI DE CAVALLS 2016


La veritat és que un dels moments més difícils és quan et poses el dorsal, llavors pel cap passa tot el que vindrà i l'esforç que suposarà fer aquesta cursa. Una vegada arribes a la sortida i veus la resta de competidors amb els mateixos nervis i il·lusió, tot passa i només tens ganes de començar.
No és una cursa més, és la cursa més llarga a la que m'he enfrontat, un total de 185 Km i uns 2800 D+ per fer tot el Camí de Cavalls de Menorca.



Ciutadella – Cala Morell (km 20)

La sortida és força emocionant i emotiva, però no em dono conta i ja estic corrent pel port i després de fer uns carrers i urbanitzacions entrem en un terreny pla, però molt pedregós, on has d'anar amb compte de no ensopegar i posar en perill la resta de la cursa. Després dels primers 6 km ja em trobo corrent sol i només un petit grupet de corredors davant meu.
El paisatge com a la resta del recorregut espectacular.



Cala Morell - El Pilar (km 33,8)

En aquest segment de cursa aconsegueixo contactar amb u grupet de 4 corredors que ens anem passant contínuament, això fa que anem un pèl més de pressa. El terreny segueix empedrat però comença el tram més dur de la cursa, amb un constant puja i baixa de diferents turons.



El Pilar - Platges de Fornells (km 53)

En aquest tram acabo amb el puja i baixa dur i començo a córrer per trossos de platja. El camí sempre al costat del mar es fa molt agradable. Em trobo fort i molt bé mentalment. En arribar a Fornells trobo el 1r avituallament gran on fer una parada més llarga i menjar una mica de pasta.



Platges de Fornells - Arenal d'en Castell (km 63,8)

Els primers km sortint de Fornells són durs, una llarga recta d'asfalt i un fort sol castiguen força, sobretot quan acabes de menjar, però amb tranquil·litat vaig agafant ritme fins a deixar la carretera i endinsar-nos en un bosc. Gran part del trajecte passa per una pista forestal amb una ombra que facilita el córrer a aquestes hores.

Arenal d'en Castell - Favaritx (km 77)

El tram comença amb un tros d'asfalt fins Addaia, però a partir d'aquí entra en una pista fins a les salines i després el recorregut travessa el Parc Natural de s'Albufera des Grau. Aquí el camí es força fàcil i principalment sense cap dificultat excepte la pujada fins al far de Favaritx.



Favaritx - Es Grau (km 85,3)

Baixada fins a la línia de platja i a vorejar o travessar-les. Comença a posar-se el Sol i les vistes són increïbles. Una lleugera brisa fa sentir una mica de fresqueta que s'agraeix en aquestes alçades de cursa. Travesso camps plens de bestiar i cavalls. En arribar a Es Grau em trobo un avituallament amb pizza que està deliciosa, menjo lleuger i surto ràpid, vull arribar a Maho abans que és faci fosc.

Es Grau - Es Castell (km 100)

Tram de molt d'asfalt, em segueixo movent força bé i els ritmes són còmodes i fàcils. Fins ara,no he tingut cap problema i segueixo molt animat. En arribar a Maho, tot asfalt recurrent el port I després per pujar fins Es Castell. Aquí els voluntaris em donen la bossa per canviar la roba, menjo, m'abrigo per passar la nit. Ja fa unes 2 hores que és ben fosc.



Es Castell - Binibequer (km 115)

Aquí comença el recorregut de la part sud de l'illa, molt més suau, amb molt més asfalt i amb un cansament que ja comença a notar-se. A partir d'aquí les petites pujades ja les faig caminant, per tornar a córrer quant el terreny és més favorable. A l'inici hi ha un terreny força empedrat on s'ha d'anar amb compte.
La lluna plena ajuda força en la il·luminació i deixa veure uns paratges increïbles.
Arribo a l'avituallament i carrego energies amb un got de caldo ben calentet.

Binibequer - Cala en Porter (km 129,6)

Aquest tram comença a ser dur, sobretot per la son i el cansament. Penso en positiu i en tot el que porto fet, amb això vaig fent amb tranquil·litat. No deixa que he de parar sobre un roc i tancar els ulls durant uns 5 minuts per tal de refer-me i continuar. Menjo una mica i intento animar-me per continuar.
És un tros que es fa molt dur anímicament, porto molts km i la nit no ajuda a recuperar-se i agafar embranzida per continuar.
En quant veig Cala en Porter m'animo però el cansament m'està matant. En l'avituallament estic una bona estona assegut i agafant energies per continuar.

Cala en Porter - Sant Tomas (km 144,3)

Comença a clarejar i em trobo en un camí que s'acaba en una carretera, agafo la direcció que crec que és la correcta però no trobo cap marca, estic tan cansat que tant se'm en fot si m´he equivocat i segueixo corrent, al cap d'uns 2 km trobo un cartell del camí que indica direcció Son Bou. L'únic cert és que estic al Camí de Cavalls. Encara no sóc a Son Bou quan surt el sol, de cop les energies tornen al meu cos i puc recuperar un ritme de carrera. El pitjor ja ha passat.
Arribo a Sant Tomas tot just per esmorzar i agafar forces. Ara, ja sé que ho tinc, la cursa no s'escapa i segur que seré finisher.

Sant Tomas - Cala Galdana (km 155,5)

Aquesta part és de postal, passant per cales d'aigües turqueses. Avui no hi ha cap nuvol i el sol apreta de valent, cal estar atent a les possibles deshidratacions. El camí comença a estar ple de gent i tothom anima, donant-me el plus per seguir sense decaure.

Cala Galdana - Cap Artruix (km 173,3)

L'únic problema és la calor, el sol, i un terreny que torna a ser ple de pedres. Tot dificulta el ritme, però la il·lusió per finalitzar pot amb tot. Els trams de platges són plens de banyistes que miren entre sorpresos i encuriosits, però sempre tenen un moment per donar alè i picar de mans. Més Gassss per aquest final



Cap Artruix - Ciutadella (km 185)

Aquest tram és d'asfalt, menys un petit tros de camí empedrat. Les cames deixen de córrer i el dolor a les plantes del peu i en els genolls apareix, fent que lúnic que puc fer es caminar. No paro de caminar, no vull perdre tot el que he fet fins ara. M'animo i quan queden uns 2 Km per a l'arribada forço a córrer, el principi el dolor és insuportable, però a poc a poc aguanto el ritme. Vull arribar corrent, vull veure a la Sonia i travessar l'arribada.
En arribar a la recta final, recorre per dins meu una barreja de felicitat, descans, pau... quasi ploro però el cansament no em deixa ni fer ho, és increïble, he fet 185 Km en 29h 56' 56'', el 27 de la general...
Se que ho he fet gràcies als esforços i paciència de la Sonia i l'Eric, sense ells res seria possible.



Com bé diuen és una cursa que es comença corrent amb les cames, es segueix amb el cap i es finalitza amb la il·lusió.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada