dimecres, 25 de setembre del 2013

CAVALLS DEL VENT 2013



Dissabte a les 7:00 del matí, després d'omplir-me d'energia positiva en veure tanta gent a Bagà i la cuidada escenografia de l'organització amb la música de l'últim mohicà de fons, comença el meu segon intent de ser finisher a Cavalls del Vent. El recorregut es divideix en un seguit de trams amb més o menys complexitat però que tots plegats fan que qualsevol error el paguis car. Un total de 100Km i 6668m d+ em separen de l'arribada.




Bagà -Refugi del Rebost i Niu de l’Áliga

És un tram exigent de 1800 D+ en uns 14,5 km, només sortir tinc la consigna molt clara, anar tranquil i només córrer en plans i baixades. La temperatura és fresqueta i vaig una miqueta abrigat, tot va Ok la pujada la faig sense pausa i no trobo aglomeracions ni taps, encara que anem tots en fila índia.


Serra del Cadi



diumenge, 15 de setembre del 2013

BURRIAC ATAC 2013



 


   
Setembre, vespre, un temps agradable i ja estic una vegada mes, i ja són 6, a la sortida d'una nova edició de la Burriac Atac. Sempre dic que és la ultima però la veritat és que enganxa, tot i ser una cursa nocturna, molt tècnica i d'una dificultat notable, sempre trobo un motiu per tornar. Aquest any és part de la preparació de la Cavalls del Vent.






Com sempre impacient a la sortida. Aquest cop el meu company de curses, en LLuis no ha pogut venir. L’ambient és impressionant i l'organització ratllant el 10.

Comprovo el frontal, poso el garmin a punt, pensó en els meus i sortida!!! Aquest cop he sortit de la part de darrere del grup, però tinc 3 Km abans de la primera pujada forta. Em poso un bon ritme i vaig guanyant posicions. Quan comença la pujada cap al Camí de Cabrera, vec que les cames responen i pujo corrent les primeres rampes, on la majoria ja han de caminar. Després de travessant cap a Cabrera hi ha un tros pla per recuperar una mica, però de seguida entrem al bosc i comença la pujada al Turó de l’Infern. Aquí tot es posa fort i la pujada requereix molta força, pujo el pas però encara així vaig molt sobrat. Un cop dalt del Turó de l’Infern comença la primera baixada important, em prenc un gel i m'adono de què el frontal no il·lumina tot el que tindria, alguna cosa no va del tot bé, així que redueixo la velocitat i comença la tònica del que passarà durant tota la resta de cursa, avançar a les pujades i ser avançat a les baixades. No vull arriscar a tenir cap accident i redueixo el ritme a les zones tècniques de baixada.