Dissabte
a les 7:00 del matí, després d'omplir-me d'energia positiva en veure tanta gent
a Bagà i la cuidada escenografia de l'organització amb la música de l'últim mohicà de fons,
comença el meu segon intent de ser finisher
a Cavalls del Vent. El recorregut es divideix en un seguit de trams amb més o
menys complexitat però que tots plegats fan que qualsevol error el paguis car. Un total de 100Km i 6668m d+ em separen de l'arribada.
Bagà -Refugi del Rebost i Niu de l’Áliga
És un tram exigent de 1800 D+ en uns
14,5 km, només sortir tinc la consigna molt clara, anar tranquil i només córrer
en plans i baixades. La temperatura és fresqueta i vaig una miqueta abrigat, tot va Ok
la pujada la faig sense pausa i no trobo aglomeracions ni taps, encara que anem
tots en fila índia.
Niu de l’Áliga – Serrat de les Esposes
El tram comença amb una forta baixada, al principi tot molt bé i vaig bé de
forces. Però en arribar a la zona de les Penyes Altes, me n'adono de què no
estic recuperant bé, tinc les mans una mica inflades i les pulsacions molt
elevades, així que redueixo el ritme, menjo i hidrato; crec que he menjat poc i
junt amb el lleuger constipat estic forçant massa. Com puc arribo al refugi del
Serrat de les Esposes, és la meva salvació, recupero l'alè, menjo força fruita,
em trec tota la roba tèrmica i sec uns 5
minuts.
Serrat de les Esposes - Bellver
Una vegada recuperat, començo el tram que amb tota seguretat és el més senzill
de tota la cursa, una pujada suau i una baixada sense cap complicació fins al
pavelló de Bellver, on espera un avituallament complet i la bossa del corredor
amb tota la roba de repost. Faig tot el tram a bon ritme i amb la seguretat
d'haver resolt els problemes físics anteriors. Ja porto 39 Km!!
Bellver – Cortals de l’Ingla
Una vegada menjats els macarrons i la fruita, em canvio de samarreta i carrego
el material obligatori per a la segona part de la cursa i començo altra vegada.
La parada no ha durat més de 10 minuts. La pujada fins al refugi de Cortals és
suau i corrible al principi, amb uns 2 km finals una mica més durs. M' ho prenc amb calma per poder pair bé el
menjar i amb molta facilitat acabo el tram junt amb un grupet de 5 participants,
que fem l'última pujada a un ritme alt.
Cortals de l’Ingla – Prats d’ Aguiló
Aquí comença la part més dura de la carrera, pujades sense descans, grimpades,
senders amb molts rocs i una última part amb baixades amb força desnivell i
petites pujades amb pendents elevades. Començo a trobar pocs corredors i per
primera vegada vec que l'objectiu de
passar el Pas dels Gossolans amb llum serà
possible.
Una vegada a Prats d' Aguiló em canvio
de roba, em poso les malles llargues, manguitos
i tallavent, són a prop de les 19:00 i comença a fer fresqueta. M'ho prenc amb
calma i descanso. Com passi els propers 2 Km marcarà la resta de cursa.
Prats d’ Aguiló – Estasen
Miro el camí i només vec una paret, es el temible pas dels Gossolans, 400m de desnivell positiu en només 2
Km. És pràcticament una cursa vertical. Sense pensar-ho gaire estona em poso a
fer camí, és de debó un mal son, sembla que
mai s'acabi, paro un parell de vegades per agafar alè i finalment arribo al cim,
on uns voluntaris fan "La Ola"a tothom que arriba. Quin bon rotllo,
això omple les bateries de qualsevol. En aquest moment se que si no tinc cap accident, acabaré la Cavalls del Vent.
Després d'una zona de pla començo a
baixar per la Serra Pedregosa, mentre el sol es pon deixant unes imatges inolvidables del Pedraforca i la Serra de Gliscareny amb un cel vermell preciós.
A falta d'uns 3 km pel refugi d'Estasen
encenc el frontal i comença el tram de nit, a partir d'aquí la força mental
serà quasi tan poderosa com la de les meves cames.
Estasen – Gresolet
Al refugi faig un plat de macarrons, caldo i unes gominoles (tot plegat un menú força estrany).
Aquest tram és curt, uns 4 km, però la baixada té força desnivell i rellisca
força. Després d'un parell de patinades començo a baixar caminant, encara així
acabo a terra després de trepitjar un roc humit. Aquí anem tots en processo, conto fins a 10
corredors tots junts i ningú es decideix ni a passar davant ni a forçar el
ritme, sembla que tothom té els mateixos problemes d'estabilitat sobre el ferm
mullat. Quan endevino el llum del refugi, respiro tranquil, aquest tipus de
baixades em posen dels nervis!!!
Gresolet – St. Martí
Comencem un tram de pujada que no té gaire dificultat però els 76Km comencen a
notar a les cames. Després una baixada per dins el bosc i finalment una pista
força ample ens porta fins al següent control. En aquest tram la lluna plena i
el cel ras es fan notar i el cel estrellat dona
una claror i unes imatges de les quals recordaré durant molt de temps
St. Martí – St. Jordi
M'havia reservat força per aquest tram, sabia de la dificultat però encara i
així es va travessar fins complicar me molt la cursa. Desprès d'una pujada inicial arribo a la zona
dels Empedrats, aquí es té que travessar
el riu en 3 o 4 cops i ho passo fatal, molt de compte per no caure dins (qui em
coneix sap de la meva agilitat innata).
Després comença un tram de pujada pel
Torrent del Pendis que es va fer
interminable, a falta de 500m per al refugi St. Jordi, em vaig quedar sense
força i literalment no podia donar una passa, un gel que anunciava energia
instantània i ...res, continuava en el
mateix lloc passats 10 minuts. Per
darrere no venia ningú, fins que va aparèixer un noi que em va animar a seguir
i a empentes i rodolons vaig arribar a l'últim punt de control. A Aquest noi li
dec mitja cursa, els seus ànims van ser mana caigut del cel.
St. Jordi - Bagà
Només queden 12 km i després d'un caldo, l'efecte del gel em fa efecte. Baixo a
un ritme molt bo i en poc temps arribo al tram de carretera. Queden 5 km per al
final i no paro de passar corredors, aquí
poso la directe i un ritme de 4' 30'' el km. Quan arribo a Bagà em trobo en el
cel i només penso amb els meus fills i la Sònia, ric, amb cau alguna llàgrima i
finalment exploto d'alegria en passar l'arc d'arribada.
20h 12´20'' i un repte que em faltava per completar.
Gràcies a tots!!
En especial al Lluís que sempre m'anima i em recorda dels perills, i que
comparteix tots els meus patiments, el Joan i l'Eva que em segueixen en les
meves aventures. Sonia, Eric i Martina que
em doneu la força per continuar quan més difícil és el camí i que compartiu i
patiu els meus reptes. Tots vosaltres també heu fet aquesta
Cavalls del vent.
Material utilitzat:
- Saucony Xodus 4.0
- Malles Salomon Exo 3/4
- Samarreta Raidlight maniga curta Performer
- Samarreta térmica Adidas
- Impermeable Raidlight Top R-Light
- Motxilla Raidlight Olmo 12l
- Mitjons Lurbel
- Buff
- Gorra Nike
- Ulleres Eassun
- Frontal Led Senser H7
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada