dimecres, 25 de setembre de 2013

CAVALLS DEL VENT 2013



Dissabte a les 7:00 del matí, després d'omplir-me d'energia positiva en veure tanta gent a Bagà i la cuidada escenografia de l'organització amb la música de l'últim mohicà de fons, comença el meu segon intent de ser finisher a Cavalls del Vent. El recorregut es divideix en un seguit de trams amb més o menys complexitat però que tots plegats fan que qualsevol error el paguis car. Un total de 100Km i 6668m d+ em separen de l'arribada.




Bagà -Refugi del Rebost i Niu de l’Áliga

És un tram exigent de 1800 D+ en uns 14,5 km, només sortir tinc la consigna molt clara, anar tranquil i només córrer en plans i baixades. La temperatura és fresqueta i vaig una miqueta abrigat, tot va Ok la pujada la faig sense pausa i no trobo aglomeracions ni taps, encara que anem tots en fila índia.


Serra del Cadi





Niu de l’Áliga – Serrat de les Esposes

El tram comença amb una forta baixada, al principi tot molt bé i vaig bé de forces. Però en arribar a la zona de les Penyes Altes, me n'adono de què no estic recuperant bé, tinc les mans una mica inflades i les pulsacions molt elevades, així que redueixo el ritme, menjo i hidrato; crec que he menjat poc i junt amb el lleuger constipat estic forçant massa. Com puc arribo al refugi del Serrat de les Esposes, és la meva salvació, recupero l'alè, menjo força fruita, em trec tota la roba tèrmica i sec uns 5 minuts.




Penyes Altes



Serrat de les Esposes - Bellver
Una vegada recuperat, començo el tram que amb tota seguretat és el més senzill de tota la cursa, una pujada suau i una baixada sense cap complicació fins al pavelló de Bellver, on espera un avituallament complet i la bossa del corredor amb tota la roba de repost. Faig tot el tram a bon ritme i amb la seguretat d'haver resolt els problemes físics anteriors. Ja porto 39 Km!!

Serrat de les esposes


Bellver – Cortals de l’Ingla



Una vegada menjats els macarrons i la fruita, em canvio de samarreta i carrego el material obligatori per a la segona part de la cursa i començo altra vegada. La parada no ha durat més de 10 minuts. La pujada fins al refugi de Cortals és suau i corrible al principi, amb uns 2 km finals una mica més durs. M' ho prenc amb calma per poder pair bé el menjar i amb molta facilitat acabo el tram junt amb un grupet de 5 participants, que fem l'última pujada a un ritme alt.



Cortals de l’Ingla – Prats d Aguiló

Aquí comença la part més dura de la carrera, pujades sense descans, grimpades, senders amb molts rocs i una última part amb baixades amb força desnivell i petites pujades amb pendents elevades. Començo a trobar pocs corredors i per primera vegada vec que l'objectiu de passar el Pas dels Gossolans amb llum serà possible.

Una vegada a Prats d' Aguiló em canvio de roba, em poso les malles llargues, manguitos i tallavent, són a prop de les 19:00 i comença a fer fresqueta. M'ho prenc amb calma i descanso. Com passi els propers 2 Km marcarà la resta de cursa.
Prats d'Aguiló

Prats d Aguiló – Estasen

Miro el camí i només vec una paret, es el temible pas dels Gossolans, 400m de desnivell positiu en només 2 Km. És pràcticament una cursa vertical. Sense pensar-ho gaire estona em poso a fer camí, és de debó un mal son, sembla que mai s'acabi, paro un parell de vegades per agafar alè i finalment arribo al cim, on uns voluntaris fan "La Ola"a tothom que arriba. Quin bon rotllo, això omple les bateries de qualsevol. En aquest moment se que si no tinc cap accident, acabaré la Cavalls del Vent.

Després d'una zona de pla començo a baixar per la Serra Pedregosa, mentre el sol es pon deixant unes imatges inolvidables del Pedraforca i la Serra de Gliscareny amb un cel vermell preciós.

A falta d'uns 3 km pel refugi d'Estasen encenc el frontal i comença el tram de nit, a partir d'aquí la força mental serà quasi tan poderosa com la de les meves cames.
Pas dels Gossolans

EstasenGresolet

Al refugi faig un plat de macarrons, caldo i unes gominoles (tot plegat un menú força estrany). Aquest tram és curt, uns 4 km, però la baixada té força desnivell i rellisca força. Després d'un parell de patinades començo a baixar caminant, encara així acabo a terra després de trepitjar un roc humit. Aquí anem tots en processo, conto fins a 10 corredors tots junts i ningú es decideix ni a passar davant ni a forçar el ritme, sembla que tothom té els mateixos problemes d'estabilitat sobre el ferm mullat. Quan endevino el llum del refugi, respiro tranquil, aquest tipus de baixades em posen dels nervis!!!

Gresolet – St. Martí

Comencem un tram de pujada que no té gaire dificultat però els 76Km comencen a notar a les cames. Després una baixada per dins el bosc i finalment una pista força ample ens porta fins al següent control. En aquest tram la lluna plena i el cel ras es fan notar i el cel estrellat dona una claror i unes imatges de les quals recordaré durant molt de temps

St. Martí – St. Jordi

M'havia reservat força per aquest tram, sabia de la dificultat però encara i així es va travessar fins complicar me molt la cursa. Desprès d'una pujada inicial arribo a la zona dels Empedrats, aquí es té que travessar el riu en 3 o 4 cops i ho passo fatal, molt de compte per no caure dins (qui em coneix sap de la meva agilitat innata).

Després comença un tram de pujada pel Torrent del Pendis que es va fer interminable, a falta de 500m per al refugi St. Jordi, em vaig quedar sense força i literalment no podia donar una passa, un gel que anunciava energia instantània i ...res, continuava en el mateix lloc passats 10 minuts. Per darrere no venia ningú, fins que va aparèixer un noi que em va animar a seguir i a empentes i rodolons vaig arribar a l'últim punt de control. A Aquest noi li dec mitja cursa, els seus ànims van ser mana caigut del cel.

St. Jordi - Bagà

Només queden 12 km i després d'un caldo, l'efecte del gel em fa efecte. Baixo a un ritme molt bo i en poc temps arribo al tram de carretera. Queden 5 km per al final i no paro de passar corredors, aquí poso la directe i un ritme de 4' 30'' el km. Quan arribo a Bagà em trobo en el cel i només penso amb els meus fills i la Sònia, ric, amb cau alguna llàgrima i finalment exploto d'alegria en passar l'arc d'arribada.

Ho he aconseguit!!!


20h 12´20'' i un repte que em faltava per completar. Gràcies a tots!!

En especial al Lluís que sempre m'anima i em recorda dels perills, i que comparteix tots els meus patiments, el Joan i l'Eva que em segueixen en les meves aventures. Sonia, Eric i Martina que em doneu la força per continuar quan més difícil és el camí i que compartiu i patiu els meus reptes. Tots vosaltres també heu fet aquesta Cavalls del vent.


                                           Resultats Oficials Cavalls del Vent

Material utilitzat:
  •  Saucony Xodus 4.0
  • Malles Salomon Exo 3/4
  • Pantalo curt Under Armour
  • Samarreta Raidlight maniga curta Performer
  • Samarreta térmica Adidas
  • Impermeable Raidlight Top R-Light 
  • Motxilla Raidlight Olmo 12l
  • Mitjons Lurbel
  • Buff
  • Gorra Nike
  • Ulleres Eassun
  • Frontal Led Senser H7



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada