diumenge, 15 de setembre de 2013

BURRIAC ATAC 2013



 


   
Setembre, vespre, un temps agradable i ja estic una vegada mes, i ja són 6, a la sortida d'una nova edició de la Burriac Atac. Sempre dic que és la ultima però la veritat és que enganxa, tot i ser una cursa nocturna, molt tècnica i d'una dificultat notable, sempre trobo un motiu per tornar. Aquest any és part de la preparació de la Cavalls del Vent.






Com sempre impacient a la sortida. Aquest cop el meu company de curses, en LLuis no ha pogut venir. L’ambient és impressionant i l'organització ratllant el 10.

Comprovo el frontal, poso el garmin a punt, pensó en els meus i sortida!!! Aquest cop he sortit de la part de darrere del grup, però tinc 3 Km abans de la primera pujada forta. Em poso un bon ritme i vaig guanyant posicions. Quan comença la pujada cap al Camí de Cabrera, vec que les cames responen i pujo corrent les primeres rampes, on la majoria ja han de caminar. Després de travessant cap a Cabrera hi ha un tros pla per recuperar una mica, però de seguida entrem al bosc i comença la pujada al Turó de l’Infern. Aquí tot es posa fort i la pujada requereix molta força, pujo el pas però encara així vaig molt sobrat. Un cop dalt del Turó de l’Infern comença la primera baixada important, em prenc un gel i m'adono de què el frontal no il·lumina tot el que tindria, alguna cosa no va del tot bé, així que redueixo la velocitat i comença la tònica del que passarà durant tota la resta de cursa, avançar a les pujades i ser avançat a les baixades. No vull arriscar a tenir cap accident i redueixo el ritme a les zones tècniques de baixada.


Començo la pujada al Castell de Burriac, en aquest tram és important tenir un bon ritme de cursa. Així que corriol amunt, agafant-me amb les mans a arbres i pedres per poder anar avançant. És un tram dur, tècnic i exigent.


Si la pujada era dura, la baixada és perillosa i molt tècnica, pel meu gust és totalment innecessària i suïcida. No tinc ningú al davant i això és un luxe, encara que el meu ritme és molt lent i enseguida comença a passar un munt de corredors. Just arribo al final i respiro, ja ho tinc, el que queda ja no és ni tan tècnic ni tan dur, sols queda recuperar el munt de posicions que he anat perdent durant les dues baixades. Pujo cap a Banyadores com si estigues posseït, tinc molta força i anar passant corredors dóna una confiança increïble.

Un cop passat el Turó dels Oriols comença la baixada, ja estic a la part final de la cursa. Arribo a Cabrera, i la sensació és de luxe, començo a riure i cada cop vaig més ràpid.

Mantinc el ritme endiablat fins a arribar al mar, un últim tram de sorra entre torxes i arribada.

En total 2h 04' 28'' per fer els 17,7 Km i 970m D+  amb una sensació d'anar sobrat i poder haver-hi apretat més.

Alegria immensa, foto de rigor, aigua per recuperar el cos i abraçar els familiars i amics que esperen.

Com sempre és una gran cursa, amb magnífica organització i un munt de gent que s'aplega per veure els corredors i fer de tot plegat una festa.


                                              Resultats oficials  Burriac Atac 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada