dilluns, 9 de desembre del 2013

CONQUERIDORS DE L'INUTIL


Ja fa més de dos mesos des de l'ultima cursa, fa molt en què les molèsties en el tendó d'Aquil·les es van tornar dolor, i massa en què el dolor va passar a ser incapacitant, fins i tot per caminar amb normalitat. Per sort he après a parar (encara que tard) i a tenir paciència i cura per recuperar-me. Ara començo a veure el llum i ja sóc capaç de córrer un hora sense dolor.

Tot va començar durant l'estiu però la força i la il·lusió per fer "Cavalls del Vent" van fer passar tots els avisos del meu cos per alt. Una vegada finalitzada la cursa em sentia invencible, fort, inexpugnable, tot un heroi.... fins que passats uns dies, al matí ja no podia caminar amb normalitat i el dolor era continuo durant tota la jornada. Una setmana de repòs vaig pensar però ... res, dues setmanes i .... res. En aquest punt va ser quan em vaig dir" Jordi, aquest cop necessites ajuda".

Em vaig posar en contacte amb la Gisela i l'Oscar, els professionals de FICAB que em van posar el cos a punt, em van donar deures per fer i a començar a córrer des de zero. L'objectiu guanyar flexibilitat, força i molt més equilibri, amb la fi de ser més eficient alhora d'afrontar els esforços de les ultres.

Sembla que el fi està a prop i que la planificació i reptes de la temporada que ve poden anar veient la llum, i materialitzant-se en altre lloc que no sigui el meu cap. De tot cal pendre una lliçó, aquesta pot ser que el meu cos comença a patir i a recuperar-se més lentament que fa uns anys, 42 anys no limiten alhora de fer ultres i maratons, però implica una planificació més acurada dels reptes i els temps d'entrenament i recuperació.

Crec que a poc a poc m' apropo al moment que citava Lionel Terray a Conqueridors de l'inútil :

"Pel que fa a mi, personalment, hauré de baixar els graus de l'escala. Les meves forces i la meva valentia ja no deixaran de disminuir. Molt aviat els Alps es convertiran per a mi en uns pics molt més terribles del que van ser en la meva joventut.
Si en realitat no hi ha cap roca, cap serac, cap esquerda que m'estigui esperant en algun lloc del món per aturar la meva carrera, arribarà el dia en què, vell i cansat, trobaré la pau entre els animals i les flors. El cercle quedarà tancat, i per fi seré el simple pastor que enyorava ser en els meus somnis de nen."