Feia temps tenia plantejada aquesta Marató de Barcelona com una fita per posar-me a punt per les ultres de l'any. L'objectiu era córrer al voltant de les 3:00h. Però l'edició d'aquest any ha estat marcada per la calor. Personalment arribava a la marató molt curt de forma, només havia competit un cop des d'Octubre i aquest tipus de condicions climàtiques mai han sigut bones per a mi.
Tot i així tenia una estratègia molt clara, seguir a la llebre de les 3:00h fins al km 30 i a partir d'aquí intentar perdre el mínim temps possible. Durant tota la setmana he anat repetint mentalment totes les possibles situacions que puc trobar-me per culpa de les lesions i el no estar encara al 100%, això facilita la presa de decisions i canvis d'objectiu durant la cursa i permet que els pensaments siguin sempre positius.
A les 8:30 comença l'espectacle, i la lluita entre el recorregut i el conjunt del meu cos i ment. De seguida em trobo corrent darrere la llebre de 3:00h, em trobo còmode i no noto cap tipus de molèstia en el tendó d'Aquil·les. Passen el Km i només prenc atenció en hidratar-me correctament, ja veig que aquest any la calor tindrà un paper molt important durant la cursa.
L'ambient és molt bo, gent animant per tot arreu, et posa la pell de gallina d'escoltar-los cridant els noms dels corredors i fent força soroll. Aquest és el tipus de dòping que fa que un se senti especial i segur d'aconseguir el repte.
Van passant els km i jo sempre buscant les ombres i el no anar gaire tapat per la gent, així em refresco amb la mínima espurna de corrent d'aire. MItja marató en 1h 29min . Tot va genial fins a arribar a la Diagonal aquí comencen les decisions que poden marcar el futur de la cursa, és un tram entre el km 26 i 30, decideixo no forçar, vaig bé però no per fer marca. Així que la decisió és clara, en arribar al km 30 afluixaré una miqueta el ritme, la calor comença a castigar de debo i no vull cap tipus de pájara que pugui arruïnar la cursa i la preparació de les properes.
Finalment en el km 33 deixo la llebre i començo una cursa en solitari, com sempre intento posar un somriure a la cara, mirada al fons i calcular les forces per arribar en el millors temps possible.
En arribar a l'Arc de Triomf - Rda. St. Pere trobo a la Meritxell cridant i donant ànims, encara que en un principi ni la reconec em dona força per prémer el pas i tornar a passar corredors. Ara pràcticament només avanço corredors enfonsats i tocats per la calor, aquí recordo les meves primeres maratons i les errades del passat.
En arribar al Paral·lel em veig amb forces per augmentar el ritme, ja estic al final, busco a la Sonia i a l'Eric al últim gir abans d'encarar l'arribada. Un petó i comencen les emocions, ja a la recta final un petonet al cel per a la Martina.
Finalment faig un crono de 3h 4min 17 segons, una excel·lent cursa, he llegit correctament la cursa i les meves forces i em queda un bon gust.
Cal felicitar a tots els voluntaris que fan possible aquest tipus d'esdeveniments i a la gent que omple els carrers amb la seva calor i passió per uns corredors populars que durant una estona es veuen com petits herois enfrontats a un repte enorme.
Material utilitzat:
New Balance 890
Pantaló curt Mizuno
Samarreta Raidlight maniga curta Performer
Mitjons Salomon
Mitges Compressport
Gorra Raidlight
Ulleres Eassun
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada